magnat

magnate (es), magnate (en)
m
Història

Senyor feudal o noble de la més alta categoria i vassall directe del sobirà.

A l’època carolíngia era conegut també amb la denominació de fidelis, potentior o primas, i posteriorment també de pròcer, noble, baró, majoral, magnat de la terra i, per influència aragonesa, ric home. Els magnats constituïren la primera noblesa del país, que, a l’època comtal, incloïa els vescomtes, els comdors i els varvassors, els bisbes i els abats. Hom distingia entre magnat major i magnat menor. A la baixa edat mitjana també comprenia els infants i els comtes. Actualment equival al gran d’Espanya.