És un element de transició entre els metalls alcalinoterris i els alcalins, que actua amb un nombre de valència + 2. Forma l’ió Mg 2 + , i pot produir sals dobles o triples. És d’un color blanc d’argent, molt dúctil i mal·leable, i és susceptible d’ésser polit; té una duresa de 3 en l’escala de Mohs i de 38 en l’assaig de Brinell. L’any 1808 H.Davy aconseguí el metall en forma impura, i li donà el nom de magnium , però el primer d’aïllar-lo fou A.Bussy (1829). El magnesi natural és una mescla dels isòtops 24 (77,44%), 25 (11,5%) i 26 (11,1%); no n'hi ha en estat lliure, però els seus composts ocupen el vuitè lloc en abundància a la litosfera; els més coneguts són la carnal·lita, l’epsomita i la dolomita. També n'hi ha a les aigües minerals, en forma de sulfat, clorur o carbonat, i en els teixits animals. El magnesi forma complexos tetracoordinats o hexacoordinats que són poc estables, sobretot en contacte amb l’aigua. Finament dividit, crema en contacte amb l’aire i fa una intensa llum blanca, molt rica en raigs ultraviolats. El magnesi és un agent reductor fort, i reacciona amb els àcids amb alliberament d’hidrogen: Mg + 2H + →Mg 2 + + H 2 . Així mateix, desplaça l’hidrogen de l’aigua bullent. El mètode d’obtenció de magnesi més emprat és el de l’electròlisi del seu clorur fos o del seu òxid. Hom l’obté també reduint l’òxid format per fusió del carbonat o de l’hidròxid; aquesta reducció té lloc fora del contacte de l’aire i a unes altes temperatures, mitjançant carbó, segons la reacció Mg + C ⇌Mg + CO. Aquesta reacció també pot ésser feta emprant silici:
