Mineral que cristal·litza en el sistema romboèdric. Es presenta en masses de gra gruixut molt compacte. És incolora o blanca i amb l’esclat com el del vidre. La duresa és 4, i la densitat, si és pura, 3. El magnesi hi pot ésser substituït, en proporció variable, per ferro, la qual cosa dóna lloc a una sèrie completa, que arriba fins a la siderita. La magnesita, anomenada també giobertita, és un dels principals minerals del magnesi. Hom la fa servir per a fabricar totxos refractaris, ciment i paviments i per a preparar composts del magnesi. La magnesita és un dels composts de magnesi de més significat econòmic, per les seves àmplies utilitzacions en la indústria. Ultra constituir una mena per a l’obtenció industrial de magnesi metàl·lic, té aplicació en els revestiments refractaris per a uns determinats tipus de forns, utilitzats en la fabricació de l’acer, juntament amb la dolomita. Unes altres utilitzacions tenen relació amb la producció de cautxú sintètic, així com de primera matèria en la preparació de fertilitzants i productes químics derivats del magnesi. És també útil per a la indústria de la construcció, puix que confereix una alta resistència al desgast per exposició a la intempèrie en el ciment on s’inclou. Jaciments destacats són els de Radenthein (Àustria), de la península de Liaodon (Manxúria) i de Clark County, Nevada (EUA). Uns altres països productors són Eslovàquia, Rússia i la República Democràtica Popular de Corea. A l’Estat espanyol es destaquen els jaciments d’Eugui (Navarra).
f
Mineralogia i petrografia
Magnesita
© Fototeca.cat
Carbonat de magnesi, MgCO3.