Unitat natural de mesura dels moments magnètics dels nucleons, introduïda per analogia amb el magnetó de Bohr
.
Definida per l’expressió μN = eh/2m, e essent, en valor absolut, la càrrega de l’electró, h la constant de Planck dividida per 2π, i m la massa del protó. El seu valor és μN = 5,050 824 × 10-27 JT-1.