La teoria que pretén d’explicar-la parteix de les equacions de Maxwell, que són lineals; però la dificultat principal és precisament la no-linealitat de les equacions que en resulten, les quals només poden ésser resoltes per mètodes numèrics. Hom pot afirmar que, en general, a causa de la interacció entre les partícules carregades i el camp aplicat, el fluid i les línies de força del camp tendeixen a moure’s conjuntament. Actualment hi ha dos temes que centren l’interès de la magnetohidrodinàmica. El primer és l’anàlisi dels moviments de grans masses de plasma estel·lar i interestel·lar; per exemple, els estudis de H. Alfvén sobre fenòmens magnetohidrodinàmics en el Sol. El segon és la recerca de tècniques per a emmagatzemar en una zona reduïda de l’espai el plasma nuclear per tal de desenvolupar-hi els processos de fusió nuclear controlada, puix que les altíssimes temperatures a què cal tenir el plasma no permeten d’utilitzar recipients materials. També intervenen qüestions de magnetohidrodinàmica en el disseny d’acceleradors de partícules, en el disseny de generadors de microones, en l’estudi dels fenòmens de les capes altes de l’atmosfera i en l’estudi del magnetisme terrestre. La magnetohidrodinàmica és anomenada també hidromagnetodinàmica, magnetogasodinàmica, magnetofluidodinàmica o magnetodinàmica dels fluids.
f
Física