magnetoresistència

f
Electrònica i informàtica

Resistència que té un valor variable dependent del camp magnètic present.

Són fetes amb substàncies semiconductores, tals com l’antimonur d’indi, i basades en l’efecte Hall. Llur resistivitat augmenta quan el camp magnètic és paral·lel al corrent, i disminueix quan aquests formen un angle recte. Són emprades especialment per a detectar o mesurar camps magnètics, i en moduladors, ressonadors, wattímetres, etc. Hom designa també les magnetoresistències amb la sigla MDR (de l’anglès Magnetic Dependent Resistor).