Fou mestre de retòrica a Milà i bisbe de Pavia. En ocasió del cisma acacià, anà a Constantinoble per tal d’establir un acord entre Roma i l’Església grega. La seva obra comprèn 297 cartes i una sèrie de petits tractats: la Vita d’Epifani, bisbe de Pavia, un Libellus adversus eos qui contra synodum scribere praesumpserunt, un panegíric de Teodoric, l'Eucharisticum de vita sua i les Dictiones, discursos d’argument divers. Els seus poemes demostren habilitat poètica i retòrica i una combinació de cultura cristiana i pagana, característica de la seva obra.