Col·laborà estretament amb el seu germà Muḥammad (1892-21). És notable la seva contribució a la creació de neologismes en l’àrab contemporani. Autor de novel·les, d’obres d’assaig i de teatre, destacà per la seva vasta producció de contes: al-šayḫ ǧum'a wa-agāṣ iṣ uḫra (‘El xeic Gum'a i altres contes’, 1925), Tamraḥinna ‘aǧab, 1958, etc.