De la seva prolífica obra, a cavall entre el realisme i el subjectivisme, cal esmentar Pimeänpirtin hävitys (‘La destrucció de Pimeänpirtin’, 1901), Elämän kasvot (‘La cara de la vida, 1916), Silmä yössä (‘L’ull de la nit’, 1917), Kurjet (‘Les grues’, 1919) i Kirkonkello (‘La campana’, 1922), aquestes dues darreres novel·les d’un marcat accent patriòtic.