Membre del cos legislatiu (1811), manifestà la seva oposició a Napoleó. Durant la primera restauració fou membre de la cambra de diputats. Conseller d’estat (1816), fou de nou diputat (1818) fins a la seva mort.
Influït de primer pels ideòlegs, el seu caràcter retret l’inclinà vers una anàlisi introspectiva del jo a través de l’experiència de l’esforç. Situà el nucli del jo en l’acció de la voluntat, abandonà l’empirisme i el sensualisme i fou l’iniciador de la reacció espiritualista que marcà la filosofia francesa del començament del segle XIX.
D’entre les seves obres cal citar Nouveaux essais d’anthropologie (1823-24) i Journal intime (1927), publicat pòstumament.