Les majúscules es distingeixen de les minúscules ( minúscula) per un mòdul més gran en general, per l’altura uniforme de les lletres, que poden ésser incloses pràcticament totes entre dues línies paral·leles, i sobretot per la forma diferent de les lletres A, B, D, E, F, G, H, L, M, N, Q, R i T (les restants són pràcticament iguals que les minúscules). El concepte de majúscula i minúscula no és originari de les escriptures respectives. La diferenciació es produí en transformar-se la forma bàsica a causa de la velocitat ràpida i sobretot del canvi d’angle de l’escriptura esdevingut cap a la fi del s III, del qual resultà l’escriptura dita semiuncial. A part algunes escriptures que barrejaren lletres d’ambdós tipus (en especial la uncial, però també l’anomenada majúscula insular
), l’ús de majúscules com a inicials de text, de certes frases i d’algunes paraules importants no començà fins al s IX, amb la reforma carolíngia, i continuà d’una forma anàrquica durant tota l’edat mitjana; l’ús es regularitzà gràcies als humanistes italians i, a partir del s XVI, a la impremta, però encara ara varia notablement, segons els dominis lingüístics: en l’alemany comencen amb majúscula tots els substantius, mentre que en l’anglès ho fan totes les paraules dels títols; en les llengües romàniques comencen amb majúscula tots els noms propis, i també altres mots, segons unes regles convencionals, no sempre ben definides. Les majúscules són anomenades també versals, capitals
o de caixa alta.
f
adj
Disseny i arts gràfiques
Escriptura i paleografia