Les majúscules es distingeixen de les minúscules (minúscula) per un mòdul més gran en general, per l’altura uniforme de les lletres, que poden ésser incloses pràcticament totes entre dues línies paral·leles, i sobretot per la forma diferent de les lletres A, B, D, E, F, G, H, L, M, N, Q, R i T (les restants són pràcticament iguals que les minúscules). El concepte de majúscula i minúscula no és originari de les escriptures respectives. La diferenciació es produí en transformar-se la forma bàsica a causa de la velocitat ràpida i sobretot del canvi d’angle de l’escriptura esdevingut cap a la fi del segle III, del qual resultà l’escriptura dita semiuncial. A part algunes escriptures que barrejaren lletres d’ambdós tipus (en especial la uncial, però també l’anomenada majúscula insular), l’ús de majúscules com a inicials de text, de certes frases i d’algunes paraules importants no començà fins al segle IX, amb la reforma carolíngia, i continuà d’una forma anàrquica durant tota l’edat mitjana; l’ús es regularitzà gràcies als humanistes italians i, a partir del segle XVI, a la impremta, però encara ara varia notablement, segons els dominis lingüístics: en l’alemany comencen amb majúscula tots els substantius, mentre que en l’anglès ho fan totes les paraules dels títols; en les llengües romàniques comencen amb majúscula tots els noms propis, i també altres mots, segons unes regles convencionals, no sempre ben definides. Les majúscules són anomenades també versals, capitals o de caixa alta.
f
adj
Disseny i arts gràfiques
Escriptura i paleografia