Maksim Gor’kij

Maksim Gorki

(Nižnij Novgorod, 28 de març de 1868 — Moscou, 14 de juny de 1936)

Nom amb què és conegut Aleksej Maksimovič Pešcov, escriptor rus.

Orfe a set anys, treballà en diversos oficis en la seva peregrinació per Rússia, mentre es procurava una formació autodidàctica. En una primera època combinà el realisme rus amb el Romanticisme revolucionari. A Čelkhaš (1895) i a l’obra dramàtica Na dne (‘Baixos fons’, 1901) tracta de la condició humana dels marginats. A les novel·les Forma Gordejev (1899) i Troje (‘Tres’, 1900) mostra l’evolució de la burgesia i el naixement del proletariat, mentre presenta l’obrer com a lluitador; en aquest aspecte es destaca Nil, personatge de l’obra dramàtica Meščane (‘Petits burgesos’, 1902). De tota la seva obra excel·leix Mat’ (1902). El 1902 fou proposat com a membre de l’Acadèmia Russa de Ciències, però el tsar posà el veto al nomenament, fet que provocà la dimissió de Čekhov i Korolenko. Al començament del segle es relacionà amb els marxistes i participà en la revolució del 1905, per la qual cosa fou empresonat fins el 1906. Després viatjà per França, Anglaterra, Itàlia i els EUA. S'adherí a la Revolució d’Octubre (1917) i col·laborà activament en l’organització de la vida cultural soviètica. El 1921 residí de nou a Itàlia, fins el 1928, que s’establí definitivament a Rússia. De les seves obres cal esmentar també Detstvo (‘La meva infantesa’, 1913), V Ijud’akh (‘Caminant pel món’, 1916), Moi universitety (‘Les meves universitats’, 1922), de caràcter autobiogràfic, i Skazki ob Italii (‘Contes d’Itàlia’, 1911-1913), les novel·les Delo Artamonovykh (‘Els Artamònov’, 1925) i Žizn’ Klima Samgina (‘Vida de Klim Samgin’, 1925-36) i diversos assaigs sobre política (se'n destaca el de Lenin, 1924). Gor'kij accentuà els aspectes místics de la revolució i el sentit heroic de la lluita social. El 1934 presidí el Primer Congrés d’Escriptors Soviètics, on hom proclamà el realisme socialista.

L’obra de Gor'kij als Països Catalans

Introduïdes les seves novel·les a Barcelona a la fi del segle XIX, assolí una gran popularitat, sobretot en medis obrers socialistes i comunistes. Hom féu diverses versions indirectes al català de les seves obres (R. Moragas, G. Jover, V. Gassol i J. Carner, etc.). Probablement, la primera versió directa és la d’Olga Savarin i Llucià Canal i Dolcet d'Els vagabunds (en 1928-30). Posteriorment han estat traduïdes directament del rus La meva infantesa (1967), Les meves universitats (1970) i La mare (1973) per J.M. Güell, Els baixos fons (1968) per Helena Vidal i Jordi Bordàs i Caminant pel món (1969) per Helena Vidal. La influència de Gor'kij és notable damunt escriptors com J. Salvat-Papasseit (que signà, en una primera època, Gorkiano) i J. Puig i Ferrater, que féu una traducció indirecta d'Els petits burgesos (publicada com Els menestrals el 1909).