El grup ha basat el seu treball en una recerca constant de llenguatges, i algunes propostes escèniques estan arrelades en una transversalitat neta, senzilla i profunda. Durant els seus primers anys, el grup feu nombroses gires (Europa, Orient Mitjà i Amèrica), activitat combinada amb períodes de creació en diversos països. Aquesta itinerància provocà un intercanvi d’idees, tècniques i mètodes de treball amb altres creadors que feu que el grup reforcés la seva investigació artística.
L’any 1997 Pep Ramis i Maria Muñoz impulsaren el projecte L’animal a l’esquena, un centre de creació, intercanvi i recerca multidisciplinària per a directors d’escena, músics, videoartistes, teòrics i ballarins. Localitzat al Mas Espolla de Celrà (Gironès), hom hi restaurà i reconstruí l’edifici a propòsit. Des del 2001 és dirigit per Toni Cots (fins el 2010) i els dos fundadors.
Entre els seus espectacles hi ha Quarere (1989), Cantal a l’escorxador, Lucas (1990), Improvisacions per a 7 ballarins i 4 músics (1991), Sur, perros del sur (1992), Canción para los pájaros, La mirada de Búbal (1993), Recuerdos de Chera (1994), Dol/Zarco (1995), La calle del imaginero (1996), L’animal a l’esquena (2000), Canción para Santiago (2001), Canción de Paula (2001), Thousands Of Months (2001), Atrás los ojos (2002), Tots els noms (2010), L’incontro (2013), El cinquè hivern (2015), 7 lunas (2017) i la tetralogia dedicada al músic alemany J.S. Bach, formada per Bach (2004), On Goldberg Variations (2019), Inventions (2020) i Highlands (2021).
També han fet diverses incursions en el món de la videodansa: Tango (1988), Sobre Lucas, Sau, Quarere (1990), Dique seco, Aral (1991), Maria Muñoz (1992) i Mundana (1995).
Ha estat guardonada amb el Premi Nacional de dansa (2001), el Premio Nacional de dansa (2009), en l’apartat de creació i el premi Ciutat de Barcelona (2018) per la reposició de Bach.