malai
| malaia

f
m
Etnologia

Individu d’un poble de raça paleomongòlida provinent probablement de la regió xinesa de Yunnan, que s’establí a Malàisia, Indonèsia, Insulíndia i les illes de la Sonda entre el 2500 i el 1500 aC.

La seva cultura palesa influències siameses, javaneses i, sobretot, hindús. Professen l’islamisme, al qual foren convertits al s XV. Ocupen amb preferència les àrees rurals i constitueixen pobles d’entre 50 i 1 000 h als marges de la jungla i a la vora dels rius. Practiquen el conreu de l’arròs, la pesca i la ramaderia. L’organització social és formada per clans i presenta una estratificació de tipus feudal.