Fou identificat per primer cop el 1975 a la ciutat de Lyme, de la qual rep el nom. Els anys següents s’estengué pràcticament arreu del món. Dona lloc a un trastorn inflamatori crònic multisistèmic, amb especial afectació de la pell, el sistema nerviós, el cor i les articulacions, per bé que també poden ésser afectats altres òrgans (ull, os, múscul, melsa, ronyó, fetge, etc.). Sol tenir una evolució crònica, amb recurrència d’episodis aguts, i les seves manifestacions són extremament diverses, per la qual cosa és possible que sigui confosa amb patologies molt diverses.
En un estadi precoç generalitzat, l’afecció es caracteritza per lesions cutànies múltiples, cefalea, febre, paràlisi de Bell, artràlgies i miàlgies; en estadis més avançats dona lloc preferentment a manifestacions cardíaques (miocarditis, arrítmies i pericarditis), neurològiques (meningitis crònica limfocitària —que en absència de tractament antibioteràpic pot persistir durant mesos—, alteracions del sistema nerviós perifèric —polineuropatia, mononeuritis— i paràlisis facials, entre altres trastorns, amb un quadre de vegades semblant al de l’esclerosi múltiple) i reumatològiques (artritis crònica i recidivant, especialment al genoll).