malaltia Stokes-Adams

malaltia d’Adams-Stokes, 

síndrome de Stokes-Adams, 

crisi de Stokes-Adams, 

f

Patologia humana

Síncope cardiogènica de causa elèctrica, de caràcter transitori o definitiu, que provoca una pèrdua sobtada de consciència, sense relació ni amb la positura ni amb l’esforç, que pot cursar amb convulsions i, a vegades, amb afectació cerebral greu.

Sol aparèixer a causa d’una bradicàrdia marcada, amb blocatge complet de la conducció auriculoventricular. Afecta més sovint la gent gran, sobretot després d’un infart de miocardi. Hom acostuma a tractar la síndrome amb la implantació, temporal o definitiva, d’un marcapassos. Fou descrita pels metges irlandesos William Stokes (1804-78) i Robert Adams (1791-1875).