Són omnívors, tenen una notable habilitat per a cercar l’aliment a les branques de la vegetació i són gregaris, fora de l’època de reproducció. La mallerenga cuallarga o cuallarg o senyoret (A. caudatus) fa 14 cm, és negrenca a les parts superiors i d’un blanc rosaci a les inferiors; habita als boscs i parcs. La mallerenga de bigotis (o de canyar) (Panurus biarmicus) fa 16 cm, és falba a les parts superiors i d’un color gris rosat a les inferiors; els mascles tenen el cap d’un color gris cendrós, amb una franja vertical negra a les galtes; habita als càrritxos i fangars, a prop de l’aigua. La mallerenga blava (Parus caeruleus), que reb també els noms de capferrerico blau, ferreret i primavera blava, fa 11 cm, té les parts superiors verdes i blaves i la resta blanca, negra i groga; habita a tota mena de boscs, parcs i jardins. La mallerenga d’aigua (Parus palustris) fa 11 cm, i habita als boscs caducifolis. La mallerenga petita (Parus ater) fa 11 cm i habita als boscs mixts i de coníferes. La mallerenga carbonera (Parus major), també coneguda com a capferrerico, estiverol, pagofigo, primavera, totestiu o xinxarella fa 14 cm, i és comuna a tota mena de boscs, parcs i jardins. La mallerenga emplomallada (o de cresta o estiverol) (Parus cristatus) fa 11 cm, i té un plomall tacat de blanc i negre al cap; habita a les pinedes i als boscs mixts. Totes són comunes als Països Catalans i en una gran part d’Euràsia.
f
Ornitologia