Segons aquesta, el destí inevitable de la humanitat és la pobresa: la població tindrà tendència a créixer més ràpidament que els mitjans de subsistència fins a assolir un nivell dictat per aquests mitjans. Dos tipus de factors poden, tanmateix, evitar una densitat de població que condemni la humanitat a l’escassetat econòmica: els factors que augmenten el coeficient de mortalitat (guerres, la misèria mateixa) i els que disminueixen el coeficient de natalitat (el “vici” —terme que inclou la contracepció— i l’autocontenció moral). Des d’un punt de vista polític i econòmic, la influència del maltusianisme, que penetrà les teories econòmiques clàssiques, fou important: frenà l’optimisme econòmic de la primeria del s. XIX i justificà, durant prop d’un segle, el sistema lliurecanvista, una política de salaris fonamentada en el cost de la satisfacció de les necessitats més estrictes i l’oposició als intents de reforma social i econòmica.
m
Sociologia