mancús

m

Numismàtica i sigil·lografia

Nom d’origen àrab —que significa «quelcom gravat»— amb el qual molts països de l’Occident europeu designen el dinar d’or musulmà, especialment dels s. IX-XI.

A la documentació catalana, hi és citat des del s. X i, a vegades, denominat pel seu nom d’origen: iafarí, amurí, ceptí, etc. Circulà profusament pels comtats catalans, especialment al s. XI, i n'hi ha esment del s. X al XII.