Manel Garcia i Grau

(Benicarló, Baix Maestrat, 1962 — Castelló de la Plana, 2006)

Poeta.

Doctor en filologia catalana, la seva trajectòria literària se centrà en el gènere poètic. Ha estat antologat en volums com ara Bengales en la fosca (1997) i Camp de mines (1991). Publicà Sol de violoncel (1987), Els noms insondables (1990, premi Vicent Andrés Estellés), Anatema (2001, premi Ausiàs Marc 2000), Al fons de vies desertes (2002, premi Agustí Bartra 2001) i Constants vitals (2006), entre d’altres. A més, publicà estudis filològics i literaris, com ara Polítiques (i) lingüístiques (1997) i Les suspicàcies metòdiques (2002). També conreà la novel·la: El Papa maleït: una intriga novel·lística sobre el Papa Luna (2003) i Davall del cel (2006).