Manel Marí

Manuel Garcia i Marí
(Eivissa, 17 d’agost de 1975 — València, 31 de gener de 2018)

Nom pel qual fou conegut el poeta Manuel Garcia i Marí.

Resident des d’infant a València, estudià piano, psicologia i sociologia. Fou molt actiu en els moviments estudiantils: coordinador general del Bloc d’Estudiants Agermanats (BEA) de la Universitat de València (1996-98), representant dels estudiants al claustre i a la junta de govern de la Universitat de València i membre del Consell Escolar Municipal de la ciutat de València (1996). Col·laborador habitual del diari Última Hora, Ibiza y Formentera des de l’any 1999 i director de la col·lecció “Poesia Precintada” de l’editorial Res Publica, els seus poemaris el situaren en un lloc destacat entre els poetes de la seva generació: Tria impersonal (1999), Poemes en gris (1999, premi Miquel Àngel Riera 1998), Clarisse (2000), Poemari de descortesia (2000), Patrimoni dels dies (2001, premi Baladre de l’Institut d’Estudis Eivissencs 1999), Paraula de poeta (2001), Suite a mitges (2003), Deshàbitat (2004, premi Senyoriu Ausiàs March), No pas jo (2006, premi Mallorca de poesia), El tàlem (2008, premi Ciutat de Palma-Joan Alcover de poesia), Grans èxits (2010) i Tavernàries (2016, premi València Alfons el Magnànim de poesia). L’any 2018 li fou concedit el premi Ramon Llull del Govern de les Illes Balears a títol pòstum.