El fet que fins al segle XVIII la bogeria fos considerada simplement com un perill social determinà que els malalts mentals fossin tractats en un règim pràcticament penal i que hom els apliqués com a única teràpia la sagnia, els cops i les cadenes. França i Anglaterra foren els primers estats que establiren una legislació conforme a les exigències derivades d’una nova comprensió de la bogeria com a malaltia. Les modernes tècniques psiquiàtriques, d’altra banda, han aconseguit notables progressos en la guarició dels malalts mentals, mitjançant l’aplicació de diversos mètodes adequats als diferents tipus de malaltia. Al món desenvolupat, els manicomis tendeixen a estructurar-se de manera que els interns tinguin unes condicions de vida com més semblants millor a les de la vida normal. Contemporàniament, els centres i les institucions que responen —bé que en certs casos només molt analògicament— a la idea expressada pel terme manicomi són d’una gran varietat, i hom tendeix sovint a substituir del tot l’ús d’aquest terme pel d’expressions diverses, com les d’hospital, institut o clínica mentals, hospital frenopàtic, centre psiquiàtric, etc. Un dels punts més importants de la legislació referent als manicomis és el relatiu a les condicions requerides perquè una persona pugui ésser tancada, per tal d’evitar els abusos derivats de determinats interessos familiars. En règims totalitaris, hom utilitza els manicomis per a silenciar l’oposició política. Hom pot trobar manicomis, o llurs equivalents més moderns (centres psiquiàtrics), a gairebé totes les grans aglomeracions urbanes.
Els manicomis als Països Catalans
Als Països Catalans, bé que a l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona els malalts mentals eren ja atesos des de la fundació (1401), la primera institució específicament destinada a alienats fou l'Hospital dels Folls de València, fundada per Joan Gilabert Jofre el 1410. Fins a la segona meitat del segle XIX no foren inaugurats centres i institucions amb un mínim d’intenció terapèutica: el manicomi de Sant Boi (Sant Boi de Llobregat), fundat per Antoni Pujadas el 1854, l’Institut Frenopàtic de les Corts (Barcelona), fundat per Tomàs Dolsa i Pau Llorach el 1863, el manicomi de Nova Betlem (de primer a Gràcia i després a Sant Gervasi, Barcelona), dirigit des del 1873 per Joan Giné i Partagàs, l’Institut Mental de la Santa Creu de Barcelona, inaugurat el 1889 per Pi i Molist, l’Institut Pere Mata de Reus, creat per Emili Briansó (1897), el manicomi de Salt (Gironès), fundat el 1904 sota la direcció de Vives i Casajoana, i la Clínica Mental de Santa Coloma de Gramenet, obra de la Mancomunitat. A València, l’Hospital dels Folls fou traslladat el 1866 al convent de Jesús, i recentment ha passat a Bétera (Camp de Túria) amb el nom de Sanatori Mental del Pare Jofre. Entre altres diversos manicomis provincials i privats, es destaca l’Hospital Psiquiàtric de la Santa Faç d’Alacant. A les Illes l’assistència psiquiàtrica és a càrrec de la diputació; la Clínica Mental Jesús fou inaugurada el 1911.