Fou redactada a petició de la Lliga dels Comunistes i esdevingué el programa de la Primera Internacional. L’obra és dividida en quatre parts. La primera, “Burgesos i proletaris”, analitza l’evolució històrica de la humanitat i enuncia el principi de la lluita de classes com a motor de la història. Després d’analitzar el paper històric de la burgesia (“la burgesia ha tingut dins la història un paper eminentment revolucionari”), assenyala l’aparició del proletariat com a classe antagònica, car la contradicció entre mode de producció (social) i sistema d’apropiació (individual) continua sense resoldre's en el capitalisme. Analitza també el caràcter conservador de la petita burgesia i el significat universal de la lluita del proletariat (“els obrers no tenen pàtria”). A la segona part, “Proletaris i comunistes”, exposa la funció dels comunistes com a destacament d’avantguarda de la classe obrera en la lluita contra la burgesia, per tal d’abolir la propietat privada dels mitjans de producció, que hom haurà de substituir per la propietat col·lectiva, i la revolució de les relacions humanes a tots els nivells. Hi són exposades també les tesis marxistes sobre la família, la pàtria i el matrimoni (qualificat com a “prostitució legal”). La tercera part, “Literatura socialista i comunista”, és una crítica dels diversos tipus de socialisme apareguts a la història, dividits en reaccionari, petitburgès, conservador burgès i crític utòpic. Aquest darrer és qualificat com a progressiu, bé que continua lligat a la concepció metafísica del desenvolupament social. La quarta part és dedicada a l’estratègia i la tàctica dels partits comunistes davant la revolució. El manifest acaba amb la frase “Proletaris de tots els països, uniu-vos!”. Fou publicat en alemany, però aviat hom el traduí a nombroses llengües (edició francesa el 1848; anglesa el 1850; russa el 1860).
El Manifest del Partit Comunista als Països Catalans
Als Països Catalans, fou editat per primer cop l’any 1895 o 1896, a València, reproduint la primera edició castellana de José Mesa (1872). El 1930 aparegué la primera traducció catalana, feta per Emili Granier i Barrera, amb un pròleg de Serra i Moret, a les edicions de l’Arc de Berà. El 1935 fou publicada, com a fulletó de “Justícia Social”, una nova traducció, feta directament de l’alemany per Pau Cirera, que l’any següent aparegué com a fullet a l’editorial Atenea, amb un pròleg de Joan Comorera. Entre el 1936 i el 1939 hom en publicà, a Barcelona, diverses edicions castellanes (Ediciones Culturales Iberia, Ediciones Europa-América, Editorial Marxista, entre d’altres) i una nova traducció catalana, d’Ediciones Europa-América. Després del 1939, n'aparegué una nova traducció catalana a Edicions Lluita (París, 1948), feta per Amadeu Bernadó, i diverses altres traduccions catalanes, totes de circulació clandestina fins que, a partir del 1976, en fou legalitzada i normalitzada l’edició.