Manila

Capital de les Filipines, al SW de l’illa de Luzon, situada a la badia de Manila.

És un dels ports més grans i actius de l’Extrem Orient. La ciutat és dividida en dues parts pel riu Pasig: el nou centre comercial i industrial, al N del riu i la ciutat antiga fortificada i les millors àrees residencials, al S. Hi ha indústries de muntatge d’automòbils, mecàniques, tèxtils, del calçat, del tabac, de la fusta i alimentàries. És arquebisbat catòlic. Hi ha la Universitat de Santo Tomàs, fundada el 1611. El 1571 el poblat indígena fou fortificat per López de Legazpi, que és, doncs, el fundador d’Intramuros (la ciutadella, amb les casernes, l’administració i els convents), i durant el segle XVI la ciutat prosperà gràcies al comerç que dugué a terme el galió de Manila amb la Nova Espanya i amb la Xina i el Japó. El 1762 fou presa pels anglesos, que la tornaren a Castella en acabar la guerra dels Set Anys (1763). Durant la guerra Hispano-nord-americana fou presa per les forces nord-americanes, ajudades per tagals independentistes (1898). Del 1942 al 1945 fou ocupada per l’exèrcit japonès, que incendià la ciutat abans d’abandonar-la.

El patrimoni arquitectònic

Les muralles, en gran part enderrocades, envolten la ciutat antiga, en la qual hom troba encara edificis de fundació hispànica, bé que molts foren destruïts a la Segona Guerra Mundial (Universitat de Santo Tomàs i església de Santo Domingo). Entre els conservats es destaquen l’església de San Agustín, d’estil barroc colonial, obra d’A.de Herrera. De la fi del segle XIX és l’església de San Sebastián, construïda sobre una armadura d’acer prefabricat. Té un Museo Nacional i un interessant Instituto de Arqueología y Etnología.