A grans trets, té una forma homogènia, i té un moviment lent en direcció cap a la mar. El mantell freàtic apareix a la superfície en els rius i les fonts. En els aqüífers lliures , la superfície superior és anomenada nivell freàtic , i coincideix amb el nivell piezomètric , atès que és en condicions atmosfèriques normals. En els aqüífers captius , on el mantell és limitat entre capes impermeables, el nivell freàtic no coincideix amb el piezomètric pel fet que no és en condicions atmosfèriques normals. En aquests casos es donen els pous artesians, en què l’aigua surt a pressió. Els nivells piezomètrics de profunditat varien segons el clima, l’estació, etc. El mantell freàtic és un gran reservoir d’aigua i la seva explotació és reglamentada (la distància entre pous, la quantitat d’aigua, etc). En zones pròximes a la mar, una excessiva extracció d’aigua origina la salinització progressiva del mantell d’aigua dolça. En el carst, hom ha emprat el terme zona freàtica , però actualment hom empra el de zona saturada , atès que el mantell no és homogeni com en les roques granulars.
m
Geologia
Mantell freàtic (a) en un alqüifer lliure i (b) en un alqüifer captiu
© Fototeca.cat
Mantell d’aigua subterrani que hi pot haver en les roques granulars o fisurades, ocupant tots els espais buits entre els grans de les roques o entre les escletxes.