Fill de pare gallec i mare basca, és un personatge clau per a entendre la irrupció al principi dels anys noranta de l’anomenada música mestissa. L’antecedent de la seva carrera en solitari es troba en el grup de rock mestís Mano Negra, que es convertí en un referent per a introduir les arrels llatines en música d’ascendència anglosaxona, motiu pel qual se l’anomena The Clash llatins. Entre el 1989 i el 1994 Mano Negra publicà cinc treballs que establiren el que el grup anomenava patchanka: música enèrgica, festiva, multicultural i multilingüística, i carregada de referents procedents de la cultura popular. Després de la dissolució del grup, a mitjan anys noranta, Manu Chao es mantingué en actiu. Debutà en solitari amb Clandestino (1998), crònica personal inspirada en l’Amèrica Llatina que el convertí en un referent indiscutible, musical i ideològic. El 2001 publicà Próxima estación: esperanza, on mantingué els mateixos plantejaments musicals.