En general l’estiratge del manuar és molt semblant a la quantitat de vetes de l’entrada (de 6 a 8), de manera que la veta de manuar obtinguda té un gruix semblant al de les vetes d’alimentació. És corrent de donar a les vetes de dos a quatre passos successius de manuar, abans de passar a la metxera. El manuar és format per uns suports que guien les vetes, les quals es desenrotllen d’uns bots situats a sota, i les introdueixen en els cilindres d’estiratge (generalment quatre parells), els quals giren a velocitats creixents. A la sortida de l’estiratge hi ha un embut condensador, que reuneix novament en una de sola les cintes estirades, i un aparell plegador que plega la veta en un bot. A més, té dispositius de parada per si es trenca la veta o en falta una. Els manuars solen tenir diverses testes. Modernament, hom ha augmentat molt la velocitat dels manuars, i alguns van proveïts de dispositius d’autoregulació que mesuren el gruix de les vetes a l’entrada i varien convenientment l’estiratge a fi d’aconseguir a la sortida una veta de gruix constant. Això permet de reduir el nombre de passos de manuar a un de sol.
m
Indústria tèxtil