Arquitecte municipal de Girona des del 1875, també exercí com a arquitecte diocesà des del 1878 i provincial des del 1882. A la ciutat de Girona projectà, entre d’altres, la casa Llach (1878), la casa Almeda (1895) i l’església del Sagrat Cor (1897). Igualment fou destacada la seva activitat a Sant Feliu de Guíxols, on, en el període comprès entre el 1878 i el 1895, dissenyà trenta-quatre edificis particulars, un edifici social i un de religiós. Hi destaca la capella del cementiri, l’habitatge d’Agustí Ribas (1881), el de Clara Jubert de Patxot (1883), el Casino La Unión (1889) i la casa de Josep Batet i Camps (1895). Fou corresponsal de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando (1882).