Vida i obra
Orfe de pare de molt jove, treballà en despatxos de juristes. El 1800 estrenà el sainet El barber que ha tret en la rifa dels porcs que, sota títols diversos, romangué de repertori durant molts anys. El 1802 publicà Poesías en obsequio de nuestros monarcas y real familia i, el 1804, estrenà la peça castellana Al freír será el reír y al trocar será el llorar, o el tío burlado.
Simultàniament, fou nomenat traductor i adaptador de les obres teatrals —algunes de les quals foren publicades— que eren representades en el Teatre de la Santa Creu, de Barcelona, que dirigí molts anys després, entre el 1837 i el 1839. Durant la guerra del Francès (1808-14), fundà l’efímera Abeja Político-literaria de Barcelona (1808-09), de caire afrancesat, que a partir de setembre de 1909 passà a denominar-se La Abeja. Gazeta de Barcelona, i fou director del Diario de Barcelona. S’implicà en l’administració militar francesa, fou nomenat secretari de la Comissaria General de Policia, de Barcelona (1809-1813), i, a partir del 1811, dirigí el Diario del Gobierno de Cataluña y de Barcelona.
Després de la guerra i d’uns anys d’exili a França, es retirà a Alella, on continuà escrivint amb el pseudònim d’El Solitario de Alella. Publicà, entre d'altres obres, Cançó nova en la que es descobreixen les tares de moltes minyones, perquè els fadrins estiguin alerta (1828) i els quatre volums de la novel·la Virtud y vicio. Traduí al castellà diverses novel·les romàntiques i melodrames francesos, de Ducange i Delavigne, entre d’altres, i, de l’italià, Aviso a las solteras, o sea, El joven sensato y los lechuguinos calaveras (1831). Feu refoses del teatre castellà del segle d’or, com La toquera vizcaína (1832), de Pérez de Montalbán, i arranjà obres de Robrenyo.
Bibliografia
- Cahner, M. : Literatura de la revolució i la contrarevolució (1789-1849). 3 vol. Barcelona, Curial., vol. II, (1998, 2002 i 2005)p. 708-715.
- Sala-Valldaura, J.M.: “Manuel Andreu Igual en el teatro de Barcelona a comienzos del siglo XIX”, dins El teatro en Barcelona entre la Ilustración y el Romanticismo. O las musas de guardilla. Lleida, Milenio, 2000.
- Saura, A.: “El liberalismo en escena: Le Jésuite de Ducange y Pixérécourt y sus versiones españolas”, dins LAFARGA, Francisco; PALACIOS, Concepción i SAURA, Alfonso (ed.): Neoclásicos y románticos ante la traducción. Múrcia, Universidad de Murcia, 2002, p. 357-373.