Es llicencià en filologia clàssica a la Universitat de Barcelona (1953) i s’hi doctorà amb la tesi Contribución al estudio de la lengua de Juvenal, amb la qual obtingué el premi nacional Menéndez y Pelayo de tesis doctorals de lletres del 1957. Col·laborà a la segona Antologia poètica universitària (1950). Cursà després la carrera eclesiàstica (1953-57). Es doctorà en teologia a la Universitat Pontifícia de Salamanca (1958) i amplià estudis a les universitats alemanyes de Munic i Heidelberg (1959-60). Fou catedràtic de grec als instituts de Xàtiva i de Reus i al Joan Boscà de Barcelona. El 1993 esdevingué professor de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Publicà una antologia de la Lírica grega arcaica (1963). Traduí per a la col·lecció de clàssics grecs i llatins de la Fundació Bernat Metge (Juvenal, Baquílides, Sòfocles, Aristòfanes, Plató, Polibi, Tucídides, Himnes homèrics, etc.), del consell de direcció de la qual formà part. Col·laborador de la Fundació Bíblica Catalana, publicà a l’edició de la Bíblia els dos Llibres dels Macabeus (1968).
És autor de nombroses versions poètiques al català d’autors antics i moderns: la Ilíada d’Homer (1971, 1988 i 1997, aquesta darrera versió guardonada el 1998 amb els premis Ciutat de Barcelona i Crítica Serra d’Or), els poemes de Safo (1973), els Himnes homèrics (1974), les Tragèdies d’Èsquil (1986), els Epinicis de Píndar (1987) i les Elegies de Duino de Rainer Maria Rilke (1995).
A més de la traducció, centrà la seva activitat en la didàctica de la cultura grecollatina com a autor de diverses gramàtiques de llatí i grec, manuals com ara Introducció al pensament clàssic (1996), antologies, entre les quals Lírica grega arcaica (1963), Emporion (1979) i Hesperia : antología de textos latinos (1983), i diversos estudis sobre Juvenal, Homer, Baquílides, Alcman, Plató i sant Jeroni. Edità tres volums del Memorial del pecador remut, de Felip de Malla (1981, 1983 i 1986).
Com a poeta publicà els llibres Poemes (1971), amb el qual obtingué el premi de poesia catalana Ciutat de Barcelona 1967, L’elegia transparent (1998) i Miralls dels temps (2000).
Fou també un estudiós de l’obra i el pensament de Carles Riba, sobre el qual escriví els llibres Carles Riba, hel·lenista i humanista (1984), Carles Riba: la vessant alemanya del seu pensament i de la seva obra (1987) i Carles Riba, poeta i humanista cristià (1991).
El 1991 li fou concedida la Creu de Sant Jordi. Fou membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (2000).