Fou metge militar a la guerra del Marroc (1909) i posteriorment de la família reial. Professor de patologia i clínica quirúrgica de la Universitat de Madrid (1928), fundà la Sociedad Española de Cirugía Ortopédica y Traumatología. Durant la guerra de 1936-39 fou cirurgià a l’hospital sueconoruec d’Alcoi i a l’hospital de la Vila Joiosa, a la zona republicana. Acabada la guerra, fou condemnat a dotze anys de presó, però el 1943 pogué establir-se a Barcelona. És autor de tractats mèdics (Patología quirúrgica, 1932) i d’unes memòries (De las guerras coloniales a la guerra civil, 1969).