Estudià dret a Madrid i a Valladolid. Formà part de la junta revolucionària que substituí el virrei (1810). Com a militar, el 1813 triomfà a Tucumán i a Salta sobre els reialistes, però fou derrotat a Vilcapujio. Fou destituït i substituït en el comandament de l’exèrcit per José de San Martín. Després anà a Europa amb Bernardino de Rivadavia, a fi de gestionar a Madrid i a Londres la independència sud-americana. Del 1816 al 1819 fou cap de l’exèrcit del Nord, i després pacificador de la província de Santa Fe, que s’havia aixecat contra el govern de Buenos Aires. Fou el creador de l’actual bandera nacional argentina.