Es llicencià (1917) i es doctorà (1927) a València. Fou catedràtic de patologia general a la Universitat de Sevilla (1930) i de patologia mèdica a la de València; ha estat un dels principals impulsors del desenvolupament dels estudis sobre la patologia de l’envelliment i la geriatria com a especialitat mèdica a Espanya. Entre els seus treballs cal esmentar: Patología Médica i Tratado sobre medicina interna de urgencia.