Format al Seminari de Tortosa, s’inicià en la metodologia històrica sota la influència de R. O’Callaghan. El seu coneixement de la història acadèmica i l’accés a la rica documentació local li permeté elaborar estudis rigorosos de caràcter positivista. En aquest sentit, la seva destinació com a rector a Cinctorres, Morella i Sant Mateu li facilità el contacte amb arxius pràcticament desconeguts i amb abundants materials de l’època medieval. Dels arxius d’aquestes poblacions obtingué una vasta documentació referent a la història política, artística i literària del País Valencià.
La seva obra investigadora, centrada en l’art i les institucions medievals –amb especial dedicació a les cartes de poblament– del nord del País Valencià, aparegué en publicacions erudites com la Revista de Castellón i, des de la seva creació, el 1921, pràcticament de manera exclusiva en el Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura. Els fundadors d’aquesta societat el reconegueren com a mestre en el número d’homenatge del butlletí que li dedicaren el 1926, on també participaren J. Rubió i Balaguer i R. d’Alòs-Moner.
Els contactes amb el món intel·lectual del Principat s’iniciaren amb la participació en el I Congrés d’Història de la Corona d’Aragó (Barcelona 1909) i continuaren amb la publicació d’alguns articles –excepcionalment escrits en català– en els Estudis Universitaris Catalans i en el Butlletí de la Biblioteca de Catalunya. Els seus estudis també aparegueren ocasionalment a València, en la revista Lo Rat-Penat i en l’Almanaque de Las Provincias.
De la seva obra sobre l’art medieval sobresurt la monografia Los Santalínea, orfebres de Morella (1928). També cal destacar els seus treballs Fundación de San Mateo, Cabos sueltos de las Germanías, Notícies de dos manuscrits de l’Arxiu de l’arxiprestal de Morella, Itinerario de Benedicto XIII en España (1409-1423), etc. La majoria dels seus treballs aborden l’estudi de les senyories des d’una perspectiva institucional, com en Rosell (Pleito que por su dominio sostuvieron en el siglo XIII la Orden de San Juan de Jerusalem y el Real Monasterio de Benifazá) (1920), Primeros señores de Castellón (1926) i, sobretot, les nombroses cartes de poblament editades al Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura (Alcalà de Xivert, l’Alcora, Ares, Bell-lloc, Benicarló, Cabanes, Morella, Onda, Peníscola, Ribesalbes, Sant Mateu, Silla, Tírig, Vall d’Alba, Vilafamés, Vinaròs).
Deixà sense acabar una Història de Sant Mateu, i es publicà pòstumament la seva obra El pintor cuatrocentista Valentín Montoliu (1927). Posteriorment s’han reeditat reculls dels seus treballs, com Morella y el Maestrazgo en la Edad Media (1972) i San Mateo, Benifazá y Morella (1977).