Professà com a missioner claretià el 1944. Després de completar els estudis de filosofia al seminari de Solsona (1947) i de teologia al de Valls (1951) fou ordenat sacerdot el 1951. Professor en aquests dos seminaris (1951-56 i 1956-60, respectivament), els anys 1961-62 exercí a Londres com a ajudant i com a professor de novicis, i posteriorment exercí la docència al seminari de Cervera fins el 1968. Aquest any passà a la comunitat claretiana del carrer de Llúria de Barcelona, on treballà per a l’editorial i la llibreria Claret fins el 1990, que anà a Vic, on feu recerca sobre el pare Claret. El 2004 tornà a Barcelona, on visqué a la parròquia Cor de Maria fins a la seva mort.
Mestre de català durant el franquisme, fou autor dels manuals Escriviu bé el català II. Manual d’ortografia (1963) i Parleu bé el català II. Normes pràctiques (1966), amb 9 (fins el 1991) i 3 edicions (fins el 1985), respectivament. Arran de la seva estada a Londres, conegué Amnistia Internacional i entrà en contacte amb el seu fundador, Peter Benenson, se’n feu membre i a través de l’organització donà a conèixer internacionalment el consell de guerra a Jordi Pujol. Després de la dictadura, impulsà la fundació de la delegació d’AI a l’Estat espanyol (1978) i en fou el primer president. Esperantista per tradició familiar, fou molt actiu en la recuperació de l’Associació Catalana d’Esperanto, de la qual fou el primer president en la nova etapa iniciada el 1980.