Fou catedràtic d’història natural de l’institut de Girona des del 1891. Escriví diverses obres de ciències naturals, Las formaciones volcánicas de la provincia de Gerona, i d’altres. Com a prehistoriador publicà Las Cuevas de Seriñá y otras estaciones prehistóricas del NE de Cataluña (1908), El cuaternario y las estaciones de época paleolítica de Cataluña (1919) i el llibre Monumentos megalíticos de la provincia de Gerona (1912). Col·laborà a les investigacions d’Empúries de la primera època i féu una col·lecció d’objectes grecs emporitans, la qual, en morir ell, passà al Museu de Prehistòria de València.