La seva família emigrà a Buenos Aires, on inicià la seva formació i es relacionà amb Pompeu Audivert i altres artistes catalans. El 1926 tornà a l’Estat espanyol i s’establí novament a Galícia. També feu estades a Madrid i a Barcelona. Arran de la Guerra Civil s’exilià, primer a l’Amèrica del Sud i després a París, on s’establí el 1952. Allí es relacionà amb els membres de l’escola espanyola de París. La seva obra se centra entorn de la figura femenina i del tema rural gallec, del qual és considerat un dels principals intèrprets.