Dedicat inicialment a la docència, posteriorment passà al món editorial i literari. Col·laborà en la premsa gironina des dels anys setanta, especialment a Canigó, i també en El Correo Catalán, Tele-exprés i Tele-Estel. La seva obra literària s’inicià amb el poemari Mont Perdut (1955), sobre l’exili de la seva família, al qual seguí l’assaig Turistes, sirenes i gent del país (1967). Més tard publicà Sempre sentíem parlar de la guerra (1968), Història d'un home errat (1969), Conte d'amor (1971) i Els Països Catalans, (1984). Vinculat a Òmnium Cultural, fou també un destacat activista per la llengua a les terres gironines, especialment de l'ensenyament a l’escola. L’any 1976, el Departament d’Ensenyament el va nomenar coordinador dels cursos de llengua i història a Girona, activitat que des dels anys vuitanta compaginà amb el magisteri, la literatura, el periodisme i l’edició. El 1995 fundà a Gaüses (Baix Empordà) l’editorial Llibres del Segle, que ha prestat una atenció preferent, bé que no exclusiva, a la temàtica i als autors empordanesos, la direcció de la qual passà el 2010 als seus fills Marta i Roger Costa-Pau. En aquesta editorial publicà la trilogia novel·lística Janna (2011), Diana Palmer (2015) i Àfrica, que acabà poc abans de morir. El 2012 rebé el premi Liberpress de literatura a la seva trajectòria literària i cívica.