Fou un dels fundadors del neorealisme. A més dels seus Poemas complejos (1958), cal destacar els volums de contes Aldeia nova (1942), O Fogo e as cinzas (1951), Um anjo no trapézio (1968) i Tempo de solidão (1973), i les novel·les Cerromaior (1943) i Seara de vento (1958), sobre la vida dels camperols pobres de l’Alentejo, la darrera amb successives edicions i adaptacions al teatre i al cinema.