Es llicencià en dret a València, i exercí l’advocacia a València i, des del 1868, a Madrid. Afiliat al partit conservador, fou diputat a corts en diverses legislatures, representant els districtes de Gandia, Xiva i Llíria, i ocupà per poc temps el ministeri de la governació el 1892. Fou també senador i president del tribunal contenciós administratiu de l’estat (1895). La seva obra d’historiador és abundant i variada, més valuosa per la gran quantitat de documentació aportada (imprescindible encara avui) que no pas per l’objectivitat o la destresa de l’elaboració. Publicà nombrosos estudis jurídics i històrics, entre els quals La Germanía de Valencia (1884), discurs d’ingrés a l’Academia de la Historia i primer estudi crític de la revolta fet a base de documentació d’arxius, El poder civil en España (1885), Historia del reinado de Carlos III (1893), formant part de la Historia general de España dirigida per Cánovas del Castillo, Historia crítica y documentada de las Comunidades en Castilla (1897-1900), Estudios críticos acerca de los orígenes y vicisitudes de la legislación del antiguo Reino de Valencia (1905), Estudios e investigaciones histórico-críticas acerca de las cortes y parlamentos del antiguo Reino de Valencia (1905-06). Representà, a l’època, una reacció contra la interpretació liberal de la història, sobretot en els estudis sobre la revolta politicosocial del s XVI.
Manuel Danvila i Collado
© Fototeca.cat
Erudit i polític.