De tendència integrista, milità en el partit conservador, però evolucionà cap a un pensament socialcristià. Fou ministre de gràcia i justícia el 1915 i el 1917, i ministre de governació el 1919. S'oposà a l’actuació dels elements extremistes de la Federació Patronal i del Sindicat Lliure de Barcelona, i més tard, a la dictadura del general Primo de Rivera. Publicà El problema social y la democracia cristiana (1914) i Páginas históricas (1944).