Defensà la imitació dels tràgics grecs per crear un teatre nacional portuguès. Començà a escriure el 1756, però durant vint anys no pogué estrenar res. Foren publicats tretze volums de drames (1804-15), alguns dels quals són uns bons exemples de tragèdia filosòfica neoclàssica, basada en l’observació de costum i amb intenció moralitzadora: Artaxerxes II i Viriato (1757), Inês (1774) i As Irmãs (1775).