Utilitzà el pseudònim de Pere Pau Pi. Pertangué al Centre Català. Col·laborà als periòdics “Un Tros de Paper”, “L’Embustero” (1866), “La Pubilla”, “Diari Català”, “El Estado Catalán”, “La Campana de Gràcia”, l’"Almanac de La Campana”, “Lo Xiulet del Carril” (1881), de Vilanova i la Geltrú, i la “Revista de Catalunya”. El 1867 fundà el periòdic “La Rambla”. Dirigí “El Telégrafo”, i fundà i dirigí el republicà i anticlerical “El Diluvio”, així com “La Imprenta”. Escriví per al teatre La creu de la masia (1873), en col·laboració amb Frederic Soler, i La veu de la campana. També, com a fulletó d’"El Diluvio”, Azares de la fortuna. Novela de costumbres criminales (1885) i Las iras de un padre (1849), així com El mansueto o Las cuevas de Montserrat, Maridada (1888), Bocetos (1883) i el llibre de poesies Divagacions (1881).