Fill de Gabriel de Llupià i de Pagès-Vallgornera. Passà a Barcelona després de la presa de Vilafranca de Conflent (1652), i els béns del Rosselló li foren confiscats (1653), i foren lliurats a Josep de Margarit, marquès d’Aguilar. El 1674 comandà un cos de tropes, a les ordres del lloctinent de Catalunya, duc de San Germano, i participà en la conspiració de Vilafranca de Conflent. Fou general d’artilleria i cavaller de l’orde d’Alcántara. Pledejà la baronia de Conat contra Maria Àngela Fontanella d’Alemany i fou baró contestat de Sales i senyor de Saderres, Entreperes i Gitarriu.