Manuel de Seabra

(Lisboa, 7 de juny de 1932 — Barcelona, 22 de maig de 2017)

Manuel de Seabra

© Fototeca.cat

Escriptor, periodista i traductor d’origen portuguès.

Estudià filosofia i lletres i història, i exercí el periodisme. Des del 1954, amb intermitències, residí a Barcelona. L’interès per les llengües el portà a viatjar i a viure a França, Bèlgica, Alemanya, Suècia, Dinamarca, la Unió Soviètica, Anglaterra i el Brasil. Entre el 1963 i el 1971 fou locutor de les emissions en portuguès de la BBC, i en 1976-81 corresponsal del diari Avui a Lisboa. Destacà com a traductor al portuguès d’obres significatives de diferents literatures, entre elles la catalana, amb versions de Fèlix Cucurull, Pere Calders, Salvador Espriu i Víctor Mora, entre d’altres, i publicà també antologies de contistes i poetes catalans.

En portuguès, publicà Terra de ninguém (1959), Os sobrevivientes (1964) i 85 poemas realistas (1974). Després de passar divuit anys sense publicar cap obra de ficció, el 1982 aparegué  Os rios sem nome (1982). Posteriorment, escriví obra de creació sobretot en català, bàsicament novel·les: Els exèrcits de Paluzie (1982), Coneixes Blaise Cendrars? (1984; en versió portuguesa el 1988), Paisatge amb figures (1986), Fer senyors a la Plaça Roja (1986), recull de contes, i El dia que Jesús va trair Judes (1995). Amb Odieu-vos els uns als altres (2005), conjunt de setanta relats, retorna i explica el Portugual des del mateix any del naixement de l’escriptor fins a la data de publicació, però centrat, bàsicament, en el temps de la dictadura de Salazar. També traduí al català l’obra poètica de Mao Zedong i de Majakovskij, novel·les de Bulgakov i Jorge Amado, i, en col·laboració amb la seva companya Vimala Devi, publicà A literatura indo-portuguesa (1971), el Diccionari portuguès-català (1985) i el Diccionari català-portuguès (1989).

Durant uns quants anys fou president de la delegació catalana de l’Associació Col·legial d’Escriptors. En 1990-97 fou membre del consell assessor i la junta de govern de la Institució de les Lletres Catalanes, i del 1993 al 1995 formà part dels jurats dels Premis Nacionals de literatura catalana. L’any 2001 rebé la Creu de Sant Jordi.