Germà de Domingo Mariano i de Joaquín de Traggia i Urribarri. Ingressà a l’orde carmelità i fou prior del convent d’aquest a València. Durant la Guerra Gran publicà obres contra la Revolució Francesa, com ara Reflexiones sobre los excesos, sedición y libertad filosófica de los franceses (1793), i opuscles de tema religiós, amb el pseudònim d'El Amante de la Religión. També col·laborà al Diario de Valencia. Durant la guerra del Francès lluità contra les forces napoleòniques i redactà un manuscrit, titulat Historia de lo que padecieron los carmelitas descalzos... de Aragón y Valencia... desde 1808 a 1814, molt important per a conèixer les darreres etapes de la resistència antifrancesa a València. El 1812 fugí i es refugià a Mallorca, on col·laborà en el Diario de Palma i fundà la revista quinzenal El Amigo de la Verdad (1812-13), des de la qual polemitzà amb el diari Aurora Patriótica Mallorquina.