Exiliat el 1654 a Barcelona amb els seus pares, tornà a Vilafranca després del signament del tractat dels Pirineus (1659). El 1670 el Consell Sobirà del Rosselló el condemnà a l’expulsió perpètua, acusat d’haver ajudat i fomentat la revolta dels angelets; la pena fou commutada, després de dos anys de presó, per una multa i residència forçosa d’un any a Serinyà. Havent retornat a Vilafranca el 1673, fou un dels principals organitzadors de l’anomenada conspiració de Vilafranca de Conflent (març de 1674), per alliberar el Rosselló del domini francès. Fracassat el complot, fou empresonat i executat a la plaça de la llotja de Perpinyà (20 d’abril de 1674), com també altres membres de la seva família.