Baró d’Andilla, assistí com a representant del parlament del Regne de València al Compromís de Casp (1412). Fou majordom i cavaller d’Alfons IV, el qual acompanyà a la conquesta de Nàpols, vers el 1443. Ja vell, escriví, sobre el model de les millors obres escrites del moment, com l’obra de Lorenzo Rusio el Liber marescalciae Equorum, que feu servir com a base del seu Llibre de manescalia (~ 1424-36), un tractat sobre cavalls i mules i llurs malalties, que tingué una gran difusió, interessant encara avui per la fixació terminològica que aporta.
A partir de la versió lliure castellana, Libro de albeitería (Saragossa 1495), fou tornat a traduir al català (Barcelona, 1515 i 1523). Aquestes edicions donaren lloc a una nova versió en castellà, la Recopilación de... autores griegos y latinos que trataron de la excelencia y generación de los caballos y assimismo como se han de doctrinar y curar sus enfermedades y también de las mulas y su generación... (Toledo 1564).
Bibliografia
- Cifuentes i Comalada, Ll.: Agramunt, Jaume D’: La ciència en català a l’Edat Mitjana i el Renaixement. Barcelona / Palma, Universitat de Barcelona / Universitat de les Illes Balears, 2002.