El 1942 ingressà a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, a Barcelona. Fou secretari de l’Escola d’Estudis Medievals de València, director de l’Institut Valencià d’Estudis Històrics de la Institució Alfons el Magnànim i col·laborador del CSIC, que li atorgà el premi Lluís Vives (1946). Publicà estudis d’història del dret valencià i d’història política: La concordia de Alcañiz (1947), El Compromiso de Caspe (1948).