Bon violinista, deixà la música pels toros. Començà la seva activitat el 1916 i debutà com a novillero a Barcelona el 1920. El mateix any rebé l’alternativa a Sevilla de mans de Rafael Gómez el Gallo. Esdevingué aviat un dels ídols de la tauromàquia, a la qual aportà una revaloració del toreig amb la dreta, malvist pels puristes, i difongué el pase de la firma. La seva mort, a Madrid, agafat pel toro Pocapena, contribuí a fer-ne una figura gairebé mítica. El 1922 Rafael Salvador realitzà sobre la seva figura el documental Gloria que mata.